Tuesday 24 de April de 2007, 11:06:55

Sant Roc de la Barroca
Fotos de Miriam

L'excursió d'avui ens donarà a conèixer les muntanyes que separen la vall d'Amer de la vall de Llémena. Es tracta d'un itinerari variat que ens permetrà contemplar planes, boscos, cingleres, ermites i fins i tot passejar per entorns bucòlics.

Sortirem de la sempre interessant vila d'Amer que presenta, en el centre de la població, una majestuosa plaça porticada, la qual és una de les més grans de Catalunya.

Després de caminar una estona per les boniques i vistoses rodalies d'Amer, arribarem fins a la històrica torre de Rocasalva, també coneguda com la Torre de Sant Climent. Se'n tenen notícies des de l'any 949. Era aquest un lloc de vigia que tancava la vall d'Amer en tenir contacte visual amb el castell d'Estela, ubicat en una muntanya veïna.

Ha arribat el moment d'endinsar-nos en la muntanya de Sant Roc, també coneguda amb el nom de Grony, utilitzant un corriol que voreja, en tot moment, les cingleres que caracteritzen aquesta peculiar muntanya.

En aquests cingles, l'any 1983, es va començar a investigar si la llegenda de SolutrĂ© era possible que  haguĂ©s tingut lloc aquĂ­. Existeix la creença, a la localitat francesa de SolutrĂ©, que en un espadat calcari proper a la poblaciĂł es caçava per despenyament.  És a dir, s'espantava els animals, fent-los aproximar a les cingleres, on aquests queien per efecte del pĂ nic. Les investigacions van donar els seus fruits en localitzar la balma de la Xemeneia al peu de la cinglera, atès que s'hi van trobar restes sobretot de cavalls, però tambĂ© de cĂ©rvols i d'alguns carnĂ­vors, que daten de 19.000 anys enrera. En aquella època, molt mĂ©s freda que l'actual, aquestes muntanyes serien molt menys boscoses. La presència d'herbĂ­vors, en aquest jaciment, confirma que devia ser una zona d'espais oberts amb praderies i potser tambĂ© dĂłna realisme a la llegenda de SolutrĂ©.

Es continua amunt i arribem, desprès de gaudir de l'espectacle que ofereixen diverses mirandes, fins al punt més alt de la muntanya de Sant Roc, on conflueixen tres comarques, el Gironès, la Selva i la Garrotxa.

TambĂ© aquĂ­ Ă©s ubicada l'ermita de Sant Roc que Ă©s ja esmentada l’any 1447 com a parròquia de la Barroca. Aquests cimals, encinglerats i  emboscats d’alzines, presenten imposants panorames damunt la plana del Gironès, Rocacorba i les Guilleries.

Una còmoda caminada per l’altiplà de Sant Roc ens acosta al peu del puig d’Elena, on una curta, però exigent pujada permet arribar fins a l’ermita de la Mare de Déu de Puig d'Elena. Es tracta d’un vell edifici romànic d’una nau i un absis circular, amb campanar d’espadanya.

Tot aquest sector Ă©s força distant de qualsevol dels nuclis urbans de la zona. Tenim testimonis d'antics habitants que descriuen veritables excursions amb pesades cĂ rregues, per anar a vendre els  productes que produĂŻen. El retorn tambĂ© el feien penosament carregats, però en aquest cas desprĂ©s d'haver adquirit el que els era de menester. En aquest mateix sentit, es manifesta  Pep Collelldemont en una guia seva, diu textualment: "Molta gent anava al mercat d'Amer a peu. Encara mĂ©s d'una persona gran de Sant Esteve o Sant MartĂ­ de LlĂ©mena ens explicaria el seu viatge a peu per la Barroca cada dimecres, carregat de gallines, conills o ous a l'anada, i d'oli pastes o xocolata a la tornada. Eren quatre hores d'anar i quatre de tornar. Una passejada en aquella època"

A partir d'ara, comença la segona part de la sortida que ens haurà de portar fins a Sant Esteve de Llémena. Poc després, de continuar la marxa, s'arriba fins al coll del Poriol, on podrem gaudir de la presència de la muntanya del Far que tanca un panorama digne de ser immortalitzat pel pinzell d'algun dels grans pintors que ha donat la comarca.

DesprĂ©s de franquejar, el molt proper, collet de la Barroca es comença la davallada cap a  Sant Andreu de la Barroca, on enmig d'un paisatge molt bonic ens espera una esglĂ©sia del segle XVII.

Cal citar que molts dels indrets visitats avui i tambĂ© d'altres propers, tal com les Encies i Santa BrĂ­gida, sĂłn citats, en el passat,  en alguns dels interrogatoris que van haver de patir certes persones, com Pere Torrent, acusades de practicar la bruixeria. Diu en el seu judici de l'any 1619: "I, altre any, en la parròquia d'Amer, los mateixos dalt anomenats i jo fĂ©rem caure pedra en la mateixa forma, etc. Nos aposentĂ rem alt a les roques de Santa BrĂ­gida, record-me que Ă©rem en lo mes d'Agost, que feu molt mal als cĂ nems".

Ja nomĂ©s resta, sempre amb la vista de la bonica serralada de Rocacorba, una molt còmoda baixada, la qual  ens portarĂ  fins a Sant Esteve de LlĂ©mena, ubicada dins de la vall que drena el riu que li dona el nom. És el punt final de l'itinerari. Tant de bo que us hagi agradat. 

OBSERVACIONS:

•     Es tracta d’una excursiĂł fĂ cil que transita per una gran varietat de terrenys amb un desnivell acumulat de: +600 m i - 500 m aproximadament.
•     No hi ha seguretat de trobar aigua amb garanties en tot el recorregut.
•     Cal no perdre mai de vista el grup,  atès que el territori que es travessa Ă©s força laberĂ­ntic.
•     Es recorda que ningĂş pot caminar per davant del vocal de cap ni per darrera del de cua i que si necessiteu sortir, momentĂ niament, de la ruta cal deixar la motxilla ben visible, a fi que el vocal de cua s'assabenti de la vostra parada.
•     En cas de pèrdua de contacte amb el grup, hi ha, al final de l’escrit, un nĂşmero de telèfon, per tal  que comuniqueu la vostra situaciĂł tant bon punt us sigui possible o bĂ© deixeu un missatge a la bĂşstia de veu, si en aquell moment el telèfon no tĂ© cobertura.