Tuesday 24 de April de 2007, 11:03:10

Voltant per les muntanyes de la vall de Llémena

La vall de Llémena és situada al sud-est de la comarca de la Garrotxa i al nord-est de la del Gironès. És drenada per la riera del mateix nom, la qual neix a la serra de Finestres, que fa d'espona de la vall,  i mor, prop de Girona, en tributar les seves aigües al Ter. Segons Joan Coromines,  valle lemina és un  nom d'origen preromà que vol significar vall  d'oms.

Dins d'aquesta bucòlica vall, s'hi troba Granollers de Rocacorba que pertany al terme municipal de Sant Martí de Llémena, el qual  s'estén per la vall mitjana de la Llémena. Altres agregats del municipi són Llorà i les Serres. De tots ells, no se'n  tenen notícies fins al segle XI. Durant l'edat mitjana és constituí la baronia de Granollers centrada en el castell, convertit avui en masoveria. Adossada al castell, hi ha l'església de Santa Maria de Granollers que data del segle XVIII.

També és de destacar, com a part important de la història d'aquestes contrades, les guerres remences que van tenir lloc durant la segona meitat del segle XV, amb en Pere Joan Sala com a principal capitost, el qual fou derrotat i ajusticiat durant la segona guerra (1484-85).

Començarem a caminar pel fons de la vall, ja a les envistes del castell de Granollers. La plana, tot envoltada de muntanyes,  es presenta verda i acollidora. El coll de Bastarra, que talla pregonament la serralada, restarà en primer pla, durant aquesta primera part del recorregut, fins que s'arribi al casalot de can Plana. En aquest punt s'abandona el que serà el camí de retorn i es marxa per suaus pendents fins a l'abandonada casa dels Gelats, on hi haurà l'ocasió de contemplar una majestuosa alzina.

A partir d'ara, el camí es torna estret i exigent. Una forta pujada, d'aproximadament una hora, ens situarà a la part alta de la serralada, concretament al coll del Turó Rodó. L'esforç, el major de tota la jornada, es veurà, si el dia és clar, abastament recompensat, a partir d'aquest moment, amb la vista d'imposants i variats panorames damunt les planes que envolten aquestes muntanyes.

Aquest petit i precari caminoi que ens ha permès arribar fins aquí, segons informacions de la zona, era utilitzat, fins als anys setanta, per la mainada del veïnat de Rocacorba per a anar a l’escola de Granollers. Cal reflexionar sobre el que podia suposar fer aquest trajecte diàriament, d'anada i tornada,  i patint les inclemències meteorològiques.

Una curt, però, altiu trajecte per dalt de la serra ens permetrà arribar fins al puig Sestorres. Aquest punt és un balcó damunt la vall de Llémena, Guilleries, Collsacabra...

Es retorna de nou al collet del Turó Rodó, on s'inicia un nou trajecte ondulat per la carena fins a l'altre bony de la serralada, es tracta del turó d'Espinassors. És aquest un cim d'una panoràmica similar a l'anterior, però on, en aquest cas, les feréstegues serres de la baixa Garrotxa resten en primer pla. Aquestes aïllades muntanyes, allunyades dels nuclis urbans, van ser després de la guerra civil el catau de maquis en la seva tasca de resistència al règim establert. Simplement observant l'escenari es comprendrà ràpidament el per què... 

Una vertiginosa i curta davallada permet arribar fins al coll Saposa, un altre dels passos naturals de la zona. Des d'aquí, es marxa amb una suau i curta pujada cap a Golany on, des del mirador de la Roca Plana, es pot albirar una dilatada panoràmica de tota la Garrotxa i el sector oriental del Pirineu. Sorprèn com una muntanya de formes suaus i arrodonides, en el seu vessant sud,  finalitza amb un tall tan vertical i esfereïdor, a la seva part septentrional. No és gens estrany, doncs, que un altre cop Joan Coromines ens informi que Golany  significa lloc d'àligues

Una agradable baixada, per dins d'un bonic alzinar, permet arribar fins al coll de Portelles. Cal remarcar que per aquest punt, ja des de l'edat mitjana, passava el camí ramader d'Amer a Banyoles. En certa manera ho pot justificar el fet que la vila d'Amer celebra, des de l'any 1274,  el dimecres, el seu mercat setmanal.  Fou, aquesta, una via de comunicació de gran importància econòmica per a la zona.

A partir d'ara, es comença a tancar aquest trajecte circular, per un còmode camí de baixada que ens ha de portar fins al final del recorregut d'avui. Abans, però tindrem l'oportunitat de visitar les grederes d'un dels artífex de la formació d'aquestes contrades, el volcà de Granollers de Rocacorba.

Els volcans d'aquesta zona es caracteritzaren per les seves freqüents etapes explosives motivades pel contacte entre l'aigua del subsòl i el magma ascendent.  Es considera que, com a mínim, en aquesta vall s'han donat, fins a, onze erupcions volcàniques durant els darrers dos-cents mil anys. Avui dia, tota aquesta activitat volcànica ja ha cessat. No obstant això, tota aquesta zona continua mantenint una certa inestabilitat sísmica. No es pot oblidar els devastadors terratrèmols dels anys 1427-28, coneguts com la sèrie olotina que, a banda d'arrasar la capital de la Garrotxa, van tenir greus efectes en tot Catalunya. 


OBSERVACIONS:

• Es tracta d’una excursió fàcil que transita per terrenys emboscats i amb un desnivell acumulat de: +700 m i -700 m aproximadament.
• No hi ha seguretat de trobar aigua amb garanties en tot el recorregut.
• Atès que no disposem de gaires hores de llum, es mantindrà un ritme moderat de marxa.
• Es faran les aturades  que calguin, per tal de no provocar la dispersió del grup. Heu d’evitar, al màxim, el risc que això comporta, ja que el territori que es travessa és força feréstec i enrevessat.
• Es recorda que ningú pot caminar per davant del vocal de cap ni per darrera del de cua i que si necessiteu sortir momentàniament de la ruta, cal deixar la motxilla ben visible, a fi que el vocal de cua s'assabenti de la vostra parada.
• En cas de pèrdua de contacte amb el grup, hi ha, al final de l’escrit, un número de telèfon, per tal  que comuniqueu la vostra situació tant bon punt us sigui possible o bé deixeu un missatge a la bústia de veu, si en aquell moment el telèfon no té cobertura.