Per a mi l'excursió d'aquest diumenge 8 de maig de 2007, va ser ben especial. Feia temps que no organitzà vem una sortida fora del calendari del CEC. Totes les excursions són irrepetibles i encantadores, però quan estan incloses dins d'un programa conegut i publicitat doncs és normal que hi acudeixi gent. Però, aquesta va ser la sortida de la espontaneïtat del "jo també vull venir..." sincer, sense embuts i sense que ningú es fes pregar. Quan és aixà cal valorar-ho, és per això que el regust que m'ha deixat es ben diferent i molt dolç.
El Javier ens va preparar un recorregut magnĂfic, espectacular, agresta, intrèpid, trepidant..., per les cingleres que envolten Tavertet. La baixada cap al sot de BalĂ amb la visiĂł de la caiguda de l'aigua en el salt del MolĂ-bernat Ă©s una imatge difĂcil d'oblidar.
Després de passar per dins de la cascada. És a dir, per darrera de l'aigua, vam començar a caminar pel peu de les cingleres del marge dret del sot de Balà . Poc a poc, la vall es va anar eixamplant i un verd intens i lluminós va anar entrant en les nostres retines i ens els objectius de les cameres fotogrà fiques. Al fons, el pantà de Sau, discretament, oferia el colofó al superb escenari natural.
A la canal de sortida del sot, es va produir, l'única nota negativa del dia. La Núria va patir una caiguda inoportuna i perillosa que li va malmetre el canell. Després de l'ensurt inicial, ara ja podem dir que amb 40 dies de guix la tornarem a tenir nova. És admirable, l'estat d'à nim que sempre va mostrar, fins al punt que va ser amb els seus cants, quan les forces ja començaven a flaquejar, la veritable animadora del tram final del recorregut. Com a exemple, de com una persona, amb majúscules, pot fer front a l'adversitat vull incloure un petit retall de la carta que ens va adreçar a alguns dels companys de la sortida, el dia següent:
"SemblarĂ estrany però vaig sortir de l’hospital amb un somriure d’orella a orella; em sentia feliç, no em feia mal res, m’havien curat en seguida, havia sortit molt ben parada d’un accident de muntanya, i la meva estimada famĂlia m’havia fet costat acompanyant-me en cotxe. L’inconvenient de dur guix durant 40 dies Ă©s un mal menor, una “batallita” mĂ©s que explicar quan sigui vella als meus nĂ©ts al costat de la llar de foc. Ah, que no tinc nĂ©ts ni llar de foc? LlĂ stima, ningĂş no Ă©s perfecte".
Després de dinar i de recuperar l'à nim, tots plegats, vam pujar fins a l'espectacular Barret d'en Perereda. Poc després arribà vem fins a la bauma de les Piques, on plana, com en molts altres llocs, la figura d'en Serrallonga. Un encisador tram entre roques i esquerdes ens va permetre arribar ja fins a les envistes de Tavertet, on hi vam arribar poc després.
Una sortida esplèndida i en bona companyia. Es pot demanar més...?
XJS (8-6-2007)
Fotos de Miriam