El cicle d'excursions "Els 100 cims" ens porta a visitar la màxima alçada de les Guilleries, Sant Miquel de Solterra, o de les Formigues si ens atenem a la seva llegenda. És aquest un itinerari que ens permetrà visitar dues vessants, d'una gran bellesa, d'aquesta muntanya; la part septentrional que mira a la vall d'Osor i la més meridional que dona al sector de Sant Hilari Sacalm.

Començarem a caminar, pel fons de la vall, seguint aigües amunt el torrent del Gavatx. Són aquests uns paratges obacs i ufanosos, els quals no ens abandonaran fins arribar a la font de la Formiga, on també podrem contemplar un bonic salt d'aigua.

Poc després, arribarem fins a les envistes de la gran pairalia del Soler de Mansolí. Aquest mas no és exempt d’història. El conegut viatger Francisco de Zamora el visità l’any 1789 i explicà que, en una cambra de la casa, va poder classificar fins a 28 classes diferents de pomes.

D’altra banda, aquest grandiós mas va ser un hospital de guerra durant les Guerres Carlines. Aquí els carlins hi varen instal·lar un banc de sang.

Cal també destacar, dins de l'arquitectura d'aquesta casa, les reformes que hi va portar a terme el gran arquitecte gironí Rafael Masó.

Ha arribat el moment d'encetar la veritable pujada cap al cim de Sant Miquel. El camí comença a pujar, progressivament, a fi d'anar-se acostant al Borrell. És, un cop deixada enrera aquesta casa abandonada, que el corriol s'enfila costerudament buscant la carena de la muntanya. És una pujada breu, però molt exigent. No obstant això, quan finalitza aquest petit calvari. ja s'està a tocar del punt culminant de la muntanya.

Sant Miquel de Solterra (1.204 m) és una superba talaia que regala a l’excursionista una dilatada panoràmica de 360 graus.

Aquí fou construït, a la darreria del segle X, el castell de Solterra. Aquesta construcció al segle XI, va pertànyer a la comtessa Ermessenda i a la família Vilademany al XIII. En aquest mateix segle fou edificada la capella de Sant Miquel.

No hi ha constància de la fi del castell, però tot apunta que els terratrèmols del segle XV van enderrocar-lo. Actualment, només en resta la base d’una torre rodona, que fa de peu a la moderna creu de metall coneguda com "La Creu de les Guilleries".

La llegenda explica que "Solterra" és un mot que deriva de "sota terra", ja que existia la creença que el castell tenia nombroses mines subterrànies i que una d’elles arribava fins i tot a Barcelona. Es deia, per aquest motiu, que el castell era pràcticament inexpugnable, ja que els seus defensors es podien avituallar en els indrets més apartats i també rebre reforços. Hom deia que interiorment, era el més gran de Catalunya. La realitat era ben diferent, ja que només es tractava d'un estratègic punt de vigia fortificat, format per una torre i una muralla. Al castell hi havia un guardià, dia i nit, per advertir dels perills. Els masos del terme tenien la obligació de fer la guaita, en els dies assenyalats. En cas de perill, s’encenia una foguera, si era de nit, mentre que un toc de corn era l'avís diürn, ja que la fortificació estava comunicada visualment amb una escampada xarxa de petites torres de guarda.

Aquest lloc és conegut també amb el nom de Sant Miquel de les Formigues, pels milers de formigues alades que, sobretot a la tardor, es concentren en aquest punt per morir. Segons la tradició, les formigues moren perquè s’atreviren a picar la cama nua de la imatge de sant Miquel, traient-li una gota de sang. És per això, que reben el càstig corresponent.

El descens s’inicia pel sender que, travessant una magnífica fageda, porta ràpidament fins a la quasi eixuta font sa Guarda. Es continua la baixada cap al coll de Llevanyes. Aquest coll és un pas natural, per on passava l’antic camí ral que anava des d’Osor fins a Sant Hilari Sacalm.

Un cop s’arriba al coll de Llevanyes, comença la llarga davallada cap a la vall d'Osor seguint els senyals del GR-83, anomenat "Camí del Nord". Durant tota la baixada, tindrem la visió de la majestuosa muntanya de Sant Gregori, conformant un bonic decorat natural.

Després de deixar enrera les dues Ribes, la d'Amunt i la d'Avall i de passar fregant la gran casa del Ripoll, s'arriba al final de la nostra sortida d'avui.

La bonica vila d’Osor, punt i final del recorregut, es troba ubicada a 340 m d’altitud. La creua una riera, la qual pren el nom del poble. És un nucli totalment encerclat de muntanyes. Els terratrèmols iniciats el 1425 afectaren greument la població, situada prop de l’epicentre.