Friday 29 de February de 2008, 14:00:19

L’excursió d’avui té com a principal objectiu el gaudi d’un paisatge poc habitual a les nostres muntanyes. Només determinades zones i, per descomptat, el Pirineu poden oferir un entorn com el que avui tindrem l’ocasió de contemplar.

Les Guilleries osonenques presenten un conjunt de muntanyes de relleu suau, on l’horitzó, quasi bé, sempre està compost per tot un mar de turons. Un ambient on orientar-se no és trivial i d’aspecte molt diferenciat a les pregones afraus de la part central d’aquests massís.

Aquesta suavitat del territori, però, no estĂ  exempta d’alçada. És aquesta, una de les zones mĂ©s altes de les Guilleries i això queda ben palès en el tipus de vegetaciĂł que presenta. Els boscos i les plantacions d’avets seran una constant durant tot el recorregut. Per tot plegat, i atenent al fet que avui el recorregut no Ă©s gaire llarg ni exigent, Ă©s un dia idoni per a poder recrear-se, sense preses, en tot allò que la natura ens anirĂ  oferint. 

Començarem a caminar des de l’encantadora població d’Espinelves. Només albirar-la, ràpidament ja hi destaca la magnífica església romànica de Sant Vicenç d’Espinelves. Data dels segles XI – XII i presenta dues naus i dos absis.

Una curiositat sobre aquesta poblaciĂł d’Espinelves Ă©s que pertany a la comarca d’Osona, però alhora a la provĂ­ncia de Girona i, per acabar-ho d’adobar, el prefix telefònic que tĂ© assignat Ă©s el de  Barcelona. Però, no Ă©s coneguda per aquest batibull administratiu sinĂł per la fira de l’avet  que organitza, anualment, en acostar-se les dates nadalenques. Cal destacar que Ă©s originari d’aquĂ­ l’avet Abies majoanensis que es cultiva al mas Joan, el qual Ă©s molt apreciat a l’hora de guarnir el Nadal.

Començarem a caminar per l’antic camí ral de que mena cap a Sant Hilari Sacalm. A mida que anem guanyant alçada ens anirem envoltant de boscos d’avetoses. Poc després de deixar enrere can Formiga, arribarem fins al Pla de Juia. És aquest un immens altiplà, que permet albirar una panoràmica superba del majestuós massís del Montseny.

Una curta i rapida davallada ens dipositarà enmig de la gran planura, on és ubicada la Casota de les Comes. És aquest un lloc molt ventat, on, sovint, els rigors hivernals es deixen notar amb força.

Poc després, ja entrarem a una zona dominada per les fagedes. La bellesa del bosc juntament amb el torrent de la Font Coberta, serpentejant pel seu interior, satisfan amb escreix els paladars més exigents, alhora que ens indiquen que ja estem a les rodalies de la Font de l’Arç.

Un cop deixada enrere aquesta eixuta font, s’entra en el magnĂ­fic Pla de les Arenes. És aquest un lloc de gran predicament per a la gent de Sant Hilari Sacalm. LiterĂ riament, escriptors de la contrada, com en Busquets i Punset, han situat en aquest indret alguna de les seves narracions. 

Ha arribat el moment d’encetar la pujada cap al castell de Mas CarbĂł. AixĂ­ Ă©s conegut, popularment, en estar localitzat prop del mas amb el mateix nom. OriginĂ riament,  era denominat  el Casal de la Rovira. Realment, mai va ser un castell sinĂł un Domus, Ă©s a dir una fortalesa o Casa forta. Aquest detall Ă©s important, atès que un castell tenia una consideraciĂł jurĂ­dica superior i, aquesta, ja s’havia atorgat al veritable castell de la zona que estava ubicat al cim de la muntanya de Sant Miquel de Solterra.

Aquesta fortalesa de la Rovira, als segles XIV i XV, fou el lloc de residència dels Gurb, quan, aquests, es desplaçaven a la zona que avui visitem, des de la seva residència habitual de Sant Andreu de Gurb  a la plana de Vic. El 1325 el vescomte de Cabrera va prendre en assalt la fortalesa de la Rovira, encara que posteriorment va ser retornada als Gurb.

Davallarem del turó del castell i arribarem, tot seguit, al gran pla on està assentada la Casota de Matamala, tota ella envoltada de camps de cultiu. Després de creuar la carretera asfaltada, iniciarem la davallada cap a Sant Hilari Sacalm.

És aquesta població, la veritable capital de les Guilleries, en estar bressolada per les alçades d’aquest massís muntanyós. Per ponent, la domina tota la zona que visitarem avui. Mentre que a llevant, s’hi troba la zona més mítica i abrupta d’aquestes muntanyes.

                                                                      Temps   Acumulat      Altitud