divendres 29 de febrer de 2008, 14:00:19

L’excursió d’avui té com a principal objectiu el gaudi d’un paisatge poc habitual a les nostres muntanyes. Només determinades zones i, per descomptat, el Pirineu poden oferir un entorn com el que avui tindrem l’ocasió de contemplar.

Les Guilleries osonenques presenten un conjunt de muntanyes de relleu suau, on l’horitzó, quasi bé, sempre està compost per tot un mar de turons. Un ambient on orientar-se no és trivial i d’aspecte molt diferenciat a les pregones afraus de la part central d’aquests massís.

Aquesta suavitat del territori, però, no està exempta d’alçada. És aquesta, una de les zones més altes de les Guilleries i això queda ben palès en el tipus de vegetació que presenta. Els boscos i les plantacions d’avets seran una constant durant tot el recorregut. Per tot plegat, i atenent al fet que avui el recorregut no és gaire llarg ni exigent, és un dia idoni per a poder recrear-se, sense preses, en tot allò que la natura ens anirà oferint. 

Començarem a caminar des de l’encantadora població d’Espinelves. Només albirar-la, ràpidament ja hi destaca la magnífica església romànica de Sant Vicenç d’Espinelves. Data dels segles XI – XII i presenta dues naus i dos absis.

Una curiositat sobre aquesta població d’Espinelves és que pertany a la comarca d’Osona, però alhora a la província de Girona i, per acabar-ho d’adobar, el prefix telefònic que té assignat és el de  Barcelona. Però, no és coneguda per aquest batibull administratiu sinó per la fira de l’avet  que organitza, anualment, en acostar-se les dates nadalenques. Cal destacar que és originari d’aquí l’avet Abies majoanensis que es cultiva al mas Joan, el qual és molt apreciat a l’hora de guarnir el Nadal.

Començarem a caminar per l’antic camí ral de que mena cap a Sant Hilari Sacalm. A mida que anem guanyant alçada ens anirem envoltant de boscos d’avetoses. Poc després de deixar enrere can Formiga, arribarem fins al Pla de Juia. És aquest un immens altiplà, que permet albirar una panoràmica superba del majestuós massís del Montseny.

Una curta i rapida davallada ens dipositarà enmig de la gran planura, on és ubicada la Casota de les Comes. És aquest un lloc molt ventat, on, sovint, els rigors hivernals es deixen notar amb força.

Poc després, ja entrarem a una zona dominada per les fagedes. La bellesa del bosc juntament amb el torrent de la Font Coberta, serpentejant pel seu interior, satisfan amb escreix els paladars més exigents, alhora que ens indiquen que ja estem a les rodalies de la Font de l’Arç.

Un cop deixada enrere aquesta eixuta font, s’entra en el magnífic Pla de les Arenes. És aquest un lloc de gran predicament per a la gent de Sant Hilari Sacalm. Literàriament, escriptors de la contrada, com en Busquets i Punset, han situat en aquest indret alguna de les seves narracions. 

Ha arribat el moment d’encetar la pujada cap al castell de Mas Carbó. Així és conegut, popularment, en estar localitzat prop del mas amb el mateix nom. Originàriament,  era denominat  el Casal de la Rovira. Realment, mai va ser un castell sinó un Domus, és a dir una fortalesa o Casa forta. Aquest detall és important, atès que un castell tenia una consideració jurídica superior i, aquesta, ja s’havia atorgat al veritable castell de la zona que estava ubicat al cim de la muntanya de Sant Miquel de Solterra.

Aquesta fortalesa de la Rovira, als segles XIV i XV, fou el lloc de residència dels Gurb, quan, aquests, es desplaçaven a la zona que avui visitem, des de la seva residència habitual de Sant Andreu de Gurb  a la plana de Vic. El 1325 el vescomte de Cabrera va prendre en assalt la fortalesa de la Rovira, encara que posteriorment va ser retornada als Gurb.

Davallarem del turó del castell i arribarem, tot seguit, al gran pla on està assentada la Casota de Matamala, tota ella envoltada de camps de cultiu. Després de creuar la carretera asfaltada, iniciarem la davallada cap a Sant Hilari Sacalm.

És aquesta població, la veritable capital de les Guilleries, en estar bressolada per les alçades d’aquest massís muntanyós. Per ponent, la domina tota la zona que visitarem avui. Mentre que a llevant, s’hi troba la zona més mítica i abrupta d’aquestes muntanyes.

                                                                      Temps   Acumulat      Altitud

afegir nou comentari

dilluns 4 de febrer de 2008, 15:49:17

Sant Feliu de Pallerols serà avui el punt de partida del nostre recorregut. Aquesta bonica i bucòlica població garrotxina, a nivell paisatgístic,  és ubicada en una zona de transició entre la veïna comarca de la Selva i els típics panorames de la també veïna Vall d’en Bas. Està encerclada de grans muntanyes properes al Collsacabra, però en canvi també mostra el característic verd de les sempre afables praderies.
 
Començarem a caminar cap a la gran casa de la Fàbrega, avui utilitzada per a turisme rural. És en aquest punt quan començarem a pujar buscant les primeres alçades, les quals, ja a prop del mas Riubrugent, ens obsequiaran amb les primeres panoràmiques damunt de la plana i el llunyà Pirineu. L’aspecte d’aquesta gran casa, malgrat l’abandó que avui presenta, dona a entendre que va tenir un passat esplendorós.

Ja una miqueta més endavant arribarem fins a l’amagat coll d’Uria. Aquest coll,  mperceptible des de molts punts, és el punt d’entrada a les meravelloses fagedes i castanyedes que ja no ens abandonaran fins a les rodalies del santuari de la Salut.

El camí comença a pujar de valent i resta amagat, en alguns punts,  sota un dens tou de fullaraca. Ja a les parts més altes de la muntanya el bosc dóna pas a extenses praderies, les quals permeten albirar panorames ja més dilatats.  Enmig d’aquest prats, s’hi troba la petita cubeta, darrerament seca, que contenia les aigües del diminut estany del Coll.
 

Seguint una mica més endavant, s’arriba ràpidament a les envistes del Santuari  de la Salut. Les primeres notícies daten del segle XVII, quan Joan Carbonés, senyor d’un mas encara existent, col·locà una imatge de la Verge del Rosari en una balma sota l’anomenat roc de Claparols.  El 1809 l’exèrcit francès profanà el santuari, ja que la zona fou escenari d’una violenta contesa entre les forces del Baró d’Eroles i les del general francès Lamarque que es batien en retirada des de Roda de Ter.

Ha arribat el moment de començar a fer camí cap a Rupit. Primerament, passarem pel collet de l’Arç i entrarem en una bonica zona de prats amb les Guilleries, com a decorat de fons.

Després d’una curta baixada, s’arriba fins al pont del Papalló i a continuació fins a les cases de la Devesa.
 

Rupit ja és molt a prop, però abans tindrem l’ocasió de contemplar la gran masia  del Corriol, la qual és plena d’història i on es conserva l’espasa del general carlí Savalls. Poc després, apareixeran les primeres cases de la població de destí. Una curta passejada pels sempre encantadors carrers de Rupit, posarà el punt i final al recorregut d’avui.

                                                                            Temps           Acumulat          Altitud

afegir nou comentari

dijous 27 de desembre de 2007, 14:43:47

Era un diumenge pel matí del mes d'octubre de 2007 quan vaig decidir fer una passejada. No tenia ganes de fer una gran caminada, sinó de submergir-me en els meus pensaments enmig d'un paisatge suggeridor i, a l'hora, si podia ser deixant lliure la imaginació, tot contemplant alguna cosa interessant. Vaig escollir la zona de Susqueda. El nivell extraordinàriament baix de les aigües del pantà, sempre deixa al descobert algun detall no contemplat, en anteriors visites, de la vida que el lloc havia tingut, abans que les aigües s'apropiessin de l'indret.

afegir nou comentari