Tuesday 8 de May de 2007, 11:51:23

2 Comentaris

Per a mi l'excursiĂł d'aquest diumenge 8 de maig de 2007, va ser ben especial. Feia temps que no organitzĂ vem una sortida fora del calendari del CEC. Totes les excursions sĂłn irrepetibles i encantadores, però quan estan incloses dins d'un programa conegut i publicitat doncs Ă©s normal que hi acudeixi gent. Però, aquesta va ser la sortida de la espontaneĂŻtat del "jo tambĂ© vull venir..."  sincer, sense embuts i sense que ningĂş es fes pregar. Quan Ă©s aixĂ­ cal valorar-ho, Ă©s per això que el regust que m'ha deixat es ben diferent i molt dolç.

El Javier ens va preparar un recorregut magnífic, espectacular, agresta, intrèpid, trepidant..., per les cingleres que envolten Tavertet. La baixada cap al sot de Balà amb la visió de la caiguda de l'aigua en el salt del Molí-bernat és una imatge difícil d'oblidar.

DesprĂ©s de passar per dins de la cascada. És a dir, per darrera de l'aigua, vam començar a caminar pel peu de les cingleres del marge dret del sot de BalĂ . Poc a poc,  la vall es va anar  eixamplant i un verd intens i lluminĂłs va anar entrant en les nostres retines i ens els objectius de les cameres fotogrĂ fiques.  Al fons, el pantĂ  de Sau,  discretament, oferia el colofĂł al superb escenari natural.

A la canal de sortida del sot, es va produir, l'única nota negativa del dia. La Núria va patir una caiguda inoportuna i perillosa que li va malmetre el canell. Després de l'ensurt inicial, ara ja podem dir que amb 40 dies de guix la tornarem a tenir nova. És admirable, l'estat d'ànim que sempre va mostrar, fins al punt que va ser amb els seus cants, quan les forces ja començaven a flaquejar, la veritable animadora del tram final del recorregut. Com a exemple, de com una persona, amb majúscules, pot fer front a l'adversitat vull incloure un petit retall de la carta que ens va adreçar a alguns dels companys de la sortida, el dia següent:
"Semblarà estrany però vaig sortir de l’hospital amb un somriure d’orella a orella; em sentia feliç, no em feia mal res, m’havien curat en seguida, havia sortit molt ben parada d’un accident de muntanya, i la meva estimada família m’havia fet costat acompanyant-me en cotxe. L’inconvenient de dur guix durant 40 dies és un mal menor, una “batallita” més que explicar quan sigui vella als meus néts al costat de la llar de foc. Ah, que no tinc néts ni llar de foc? Llàstima, ningú no és perfecte".
 
Després de dinar i de recuperar l'ànim, tots plegats, vam pujar fins a l'espectacular Barret d'en Perereda. Poc després arribàvem fins a la bauma de les Piques, on plana, com en molts altres llocs, la figura d'en Serrallonga. Un encisador tram entre roques i esquerdes ens va permetre arribar ja fins a les envistes de Tavertet, on hi vam arribar poc després.

Una sortida esplèndida i en bona companyia. Es pot demanar mĂ©s...?   

                                   
XJS (8-6-2007)
 
Fotos de Miriam

2 Comentaris

Enviat per NĂşria el Thursday 10 de May de 2007

“Moltes grĂ cies Xavier pels teus comentaris...em sento afalagada, però no hi ha pas per tant... no em feia gaire mal el canell, a voltes ni el sentia, el paisatge era magnĂ­fici i els amics meravellosos. Perquè no havia d'estar contenta?
Fins la propera!
NĂşria Casals>”

Enviat per NĂşria el Monday 14 de May de 2007

“Darrer part mèdic:
Aquest matí he anat a l’hospital de Sant Boi a fer-me una segona radiografia; tot està bé, l’os no s’ha desplaçat. He de tornar el 6 de juny a fer una tercera radiografia i si està bé em trauran el guix. O sigui només 30 dies en lloc dels 40 que jo esperava.
Quan em vaig trencar la cama l’any 92 em van fer una radiografia i em dir que tornés al cap de 40 dies. Guix fora i cap a casa. No sé si han canviat els protocols generals o a Sant Boi ho fan diferent.
El que més em sorprèn és la rapidesa en atendre’m: tenia hora a les 12:10 per la radiografia. A les 12:12 ja la tenia a les mans. Tenia hora a les 13:02 pel metge: a les 13:05 ja havia acabat la visita, i no és que ho fes molt ràpid, és que abans d’hora m’han agafat. Admirada estic!
”