La primera referència al nom de Bas data de l’any 872, el territori era propietat dels comtes de Besalú que més tard adquiriren el nom de Bas.

En la dècada dels anys seixanta es va portar a terme en aquesta vall "la Parcel·laria" que consistia a reunir fins on fos possible les terres d’un mateix propietari en un mateix indret, tan a prop de la masia com fos possible. Fou una operació profitosa, però difícil ja que s’havia de renunciar a aquell camp que havia treballat el pare, l’avi... Seguidament, com a conseqüència d’això ve la concentració de municipis. El municipi de la Vall d’en Bas neix el 1968, fruit de la unió de Sant Esteve, Sant Privat, Joanetes i la Pinya. La capitalitat la té Sant Privat, encara que els serveis estan concentrats a Sant Esteve que és el nucli més important de població.

Començarem a caminar des dels Hostalets d'en Bas, una petita, però encisadora població que té l'origen del seu nom en el fet de la pretèrita existència d'hostals a peu de l'antic camí ral d'Olot a Vic, que hi passava. Després de travessar el nucli urbà, es comença a encarar la cinglera, damunt de la qual, s'hi troben les restes del castell de Castelló d’en Bas i la seva antiga capella anomenada Sant Miquel de Castelló.

Aquest castell ja és documentat al 1066 i només es conserva un tros de muralla, la cisterna i la capella, era l’antic castell dels vescomtes. Aquesta edificació també està molt lligada a les guerres remences i concretament amb l’històric capitost Francesc de Verntallat (1444-1488). La visió en aquest punt de tota la vall, Pirineu i serralades properes és senzillament superba.

Un cop visitat aquest històric indret, és el moment de començar a fer camí a la recerca, del no menys interessant santuari de Cabrera. Un cop deixats enrera els camps de can Pibernat, el camí segueix amunt dins d’una bonica fageda fins arribar al coll d’Uran.

Poc després, a les rodalies del molí de la Faja, veurem uns petits tolls d'aigua. Es tracta del naixement del Fluvià. Un cop arribats al port de la Faja, la panoràmica se'ns obre amb les cingleres d’Aiats i Cabrera i amb l’espectacular Puigsacalm, en primer pla. Aquí comença una curta però molt exigent pujada que ens situa al pas de l’Osca molt a prop ja del santuari de Cabrera. Aquest era l’antic camí al castell de Cabrera , suposadament la seva única comunicació fins al segle XV.

Estem al cim de la serra de Cabrera (1312 m.) que forma part de la Serralada Transversal i que separa les comarques d’Osona i la Garrotxa. Aquí, era situat l’antic castell de Cabrera, pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017. Fou el lloc d’origen de la família Cabrera, el seu terme jurisdiccional rebé el nom de Cabrerès. El castell desaparegué pels terratrèmols de 1427-1428. La seva església, reconstruïda el 1429, esdevingué el santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

Desprès d’una breu i sorprenent baixada per "les Escales", s’arriba fins al coll de Cabrera. Antigament, era conegut com coll del Bram, ja que l’actualment anomenat coll del Bram era pretèritament el coll d’Aiats. Aquests canvis toponímics són relativament recents. Des d’aquí, ja només resta una còmoda davallada fins Cantonigrós, passant molt a prop de l’antiga masia dels Aiats, situada al peu de la imposant muralla formada pels cingles als qui la casa dona nom .

Cantonigròs és una petita població de 200 habitants, agregat a l’Esquirol que té els seus orígens en el mas de Can Toni Gros (1565), renom donat al gascó Antoni Prat pel seu aspecte físic.

Es tracta d'un itinerari fĂ cil que transita per una gran varietat de terrenys amb un desnivell acumulat de: +900 m i -500 m aproximadament.

No hi ha seguretat de trobar aigua amb garanties en tot el recorregut.

Cal no perdre mai de vista el grup, atès que el territori que es travessa és força feréstec.

Es recorda que ningĂş pot caminar per davant del vocal de cap ni per darrera del de cua. Si necessiteu sortir, momentĂ niament, de la ruta cal deixar la motxilla ben visible, a fi que el vocal de cua s'assabenti de la vostra parada.

En cas de pèrdua de contacte amb el grup, hi ha, al final de l’escrit, un número de telèfon, per tal que comuniqueu la vostra situació tant bon punt us sigui possible o bé deixeu un missatge a la bústia de veu, si en aquell moment el telèfon no té cobertura.

Podreu obtenir fotos de la sortida a la següent adreça d'Internet:

Esperem retrobar-vos el proper 3 de febrer en el recorregut que farem des de Sant Feliu de Pallerols fins a Rupit, passant pel santuari de la Salut.