SANTA BĂ€RBARA
Començarem a caminar per les ufanoses fondalades de la vall que drena la riera d'Horta, la qual abandonarem rà pidament en encetar un recorregut, a mitja alçada, que sempre estarà presidit per la majestuosa muntanya de Sant Gregori. Aquest tram, ens permetrà enllaçar, prop de la casa del Caulic, amb la vall de la Gironella. La muntanya de Santa Bà rbara era coneguda antigament amb el nom de Gironella (Gerundilia), existeixen referències d’aquest nom a partir de l’any 978.
Actualment, només la riera i les restes d'una casa, que tindrem l'ocasió d'albirar, conserven aquest nom.
És el moment de començar a remuntar l'esmentada vall de la Gironella, tenint sempre com a referència, a la nostra esquerra, la carena de la muntanya de Santa Bà rbara.
El primer que trobarem és la gran casa de la Grevolosa, abandonada a l'amenaça de les bardisses com tota la resta de cases d'aquest sector. La presència d’aquestes importants masies dona a entendre que aquesta vall antigament tenia una gran activitat. Avui dia, l’exuberant vegetació i la seva imposant solitud són els principals actius de la seva bellesa.
A mida que es va pujant la vall s’eixampla. Finalment, arribarem a l'alçada de les ruïnes de la Gironella. Això, significa que estem molt a prop de tocar les aigües de la riera que porta el mateix nom de la casa. Serà en aquest just moment, quan iniciarem un meravellós tram per dins del rierol, on el corriol, ara per la dreta, ara per l'esquerra de les aigües, es va obrint pas per enmig un tancat engorjat. L'any 1890, l'exèrcit espanyol va cartografiar, per primera vegada, les muntanyes de les Guilleries. Un dels components de la brigada de topògrafs encarregada dels treballs, el tinent Juli Serra, ens dona una idea de com va veure aquest tram quan hi va passar, en sentit descendent, a les darreries del segle XIX. Sembla que l'indret no ha variat massa, atenent a la seva descripció :
“De frente seguà yo con mi partida, bajando desde luego á la riera, cuyo curso seguà por largo rato, desde el molino, hasta cerca de la Gironella por la casa del Rector y otras varias hundidas entre sus laderas exuberantes de verdura.
Por entre peñascos y guijarros y conduciendo de mano los caballos, conseguimos avanzar no sin dificultades, pues la senda se perdia á cada paso entre un ramaje casi virgen”.
Sortirem de la riera dessota mateix de cal Rectoret. Una breu passejada ens permetrà arribar fins a la masia de la Molina. Serà aquà on trobarem els senyals del GR-178, els quals ens acompanyaran ja durant tota la pujada fins arribar al cim de la muntanya de Santa Bà rbara, després de passar primer pel coll i posteriorment per la casa del Roscall.
En l'esmentat coll, trobem petjades històriques del mĂtic bandoler Joan de Serrallonga. Per aquĂ, passava l’antic camĂ ral de Vic a Girona. No costa gaire d’imaginar que aquest indret, tan perdut dins de la boscĂşria i al mateix temps força transitat en aquella època ja que era un camĂ ral, havia de ser per lògica un bon lloc per en Serrallonga. Mostra d’això, Ă©s el que va succeir el dia de Sant NarcĂs de 1632, en què robĂ en aquest punt a l’hereu Soler de MansolĂ 12 lliures, dos pedrenyals i li canviĂ la capa que dit hereu portava per anar a la fira de Girona.
Des del coll del Roscall, en aproximadament trenta minuts, s'arriba fins el cim de la muntanya de Santa BĂ rbara, on s'hi troba l'ermita, magnĂficament restaurada recentment. És aquest un indret d'una gran bellesa, amb extenses i formidables panorĂ miques de les Guilleries, muntanyes veĂŻnes i la plana de la Selva.
Es té constà ncia que ja l'any 1310, en aquest lloc, s’hi va construir una capella. És la menció més antiga que en consta. La forta devoció que la població li professava va motivar que ja al segle XVI aquesta muntanya fos coneguda amb el nom actual i el de Gironella, tal com s'havia ressenyat al començament de l'escrit, anés perdent força. Els devots, principalment, imploraven pluja en temps de secada i també protecció contra els llamps, d’aquà ve la dita “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bà rbara no ens deixeu” .
Ha arribat el moment de començar la davallada cap a Sant Martà Sapresa. Es tracta d'una còmoda baixada, principalment per la part est de la muntanya, que ens permetrà travessar diferents tipus de boscos. Trobarem alzines sureres i pi en els sectors més assolellats i perxades de castanyers en els més obacs, algunes d'elles ja molt malmeses per la malaltia que les afecta des de fa ja molts anys, la qual està posant en perill d'extinció, a les Guilleries, aquest tipus d'arbre.
Per fi, després d'haver caminat en total aproximadament uns 22 quilòmetres, arribarem fins a Sant Martà Sapresa que és un nucli de població agregat al municipi de Brunyola.
OBSERVACIONS:
Es tracta d’una excursió fà cil que transita per una gran varietat de terrenys amb un desnivell acumulat de: +600 m i -600 m aproximadament.
No hi ha seguretat de trobar aigua amb garanties en tot el recorregut.
Es recorda que ningĂş pot caminar per davant del vocal de cap ni per darrera del de cua i que si necessiteu sortir, momentĂ niament, de la ruta cal deixar la motxilla ben visible, a fi que el vocal de cua s'assabenti de la vostra parada.
En cas de pèrdua de contacte amb el grup, hi ha, al final de l’escrit, un número de telèfon, per tal que comuniqueu la vostra situació tant bon punt us sigui possible o bé deixeu un missatge a la bústia de veu, si en aquell moment el telèfon no té cobertura.
RECORREGUT:
Km 8 CARRETERA D’OSOR 300 m
EL CAULIC 85’ 1h 25’ 400 m
LA GREVOLOSA 10’ 1h 35’ 450 m
RIERA DE LA GIRONELLA 75’ 2h 50’ 500 m
LA MOLINA 30’ 3h 20’ 620 m
COLL DEL ROSCALL 60’ 4h 20’ 740 m
SANTA BÀRBARA 35’ 4h 55’ 858 m
SANT MARTÍ SAPRESA 70’ 6h 05’ 290 m